Skip to content

Escriptura. Els contes d’Alba Dedeu. (16)

27 Novembre 2012

A la secció de Cultura de la revista El Temps, del 16 d’octubre 2012 (nª 1479), trobo l’entrevista que Lluís Bonada va fer a la jove escriptora Alba Dedeu (Granollers. 1984) en ocasió de la publicació del seu segon recull de contes, titulat  L’estiu no s’acaba mai,  publicat per Proa el setembre 2012.

Lluís Bonada  -El lector ha d’endevinar la història que hi darrera de cada història, doncs?

Alba Dedeu – Més que endevinar , penso que cadascú la interpretarà a la seva manera

– Abans d’interpretar la història soterrada, el lector ha de copasar l’aregument, però sovint feu parlar els personatges  sense presentar-los, es triga a saber qui és el personatge que explica la història, si és home o dona, jove o gran , i quina relació té amb els altres personatges. Perquè utilitzeu aquesta estratègia?

Potser perquè em cansa quan un autor comença amb una estructura tradicional, fent retrats físics o psicològics dels personatges. Prefereixo que la història els vagi presentant. 

Però sense fer cap retrat físic ni  psicològics, normalment se sap a qui pertany la veu narradora, ben aviat; si és home o dona, jove o gran. quina és la seva situació personal, sentimental, etc. I quan parla dels altres, quina relació hi té.

– Potser perquè tampoc  vull que s’intenti identificar  el protagonista o la protagonista amb mi. M’agrada posar-hi si no una distància, una ambigüitat. Que no es pensi necessàriament amb una dona jove com jo. I que cada lector se’l faci més proper a ell mateix.

© El Temps.  pg.  54

 

Queda doncs clar que l’Alba declara haver escollit deliberadament l’estratègia de jugar amb la indefinició del personatge, fet que va en una direcció totalment contrària al principi  “sagrat”  de la creació d’una novel·la que presentàvem en el post sobre els principis bàsics de com escriure una bona novel·la, i que era un punt en el que coïncidien Frey i George: cal disposar d’una fitxa biogràfica de cada personatge. Y millor que siguei el més completa possible…

Crec que es tracta però d’una falsa oposició. Una cosa són els personatges novel·lecs, i una altre de diferent els personatges de contes o relats curs…  La curta durada de “la vida” d’un personatge de conte o de relat curt permet d’évitar la biografia que necessita per ser consistent i conseqüent durant tota la novel·la un personatge més complex que es veurà implicat en contextos diferents durant molt de temps…

Haurem doncs de llegir aquest  “L’estiu no s’acaba mai”,  títol que ens recorda el de “Paris no se acaba nunca”, de  Vila-Matas, per comprovar com funciona aquesta tècnica en els conste de l’Alba.

 

..

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

 

 

Anuncis
No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: